martes, 13 de septiembre de 2011

La cuina dels il·lustradors. Revista Faristol

La Revista Faristol continua amb el tema de les "cuines" professionals. Ara toca il·lustradors, llibreters, bibliotecària escolar i mestres. Tots molt curiosos de llegir.
- L’il·lustrador Lluís Farré ens presenta tres col·legues de professió que ens expliquen el seu sistema de treballar: Mariona Cabassa, Montse Ginesta i Gusti. Cabassa, a qui li encantava (i encanta) esbossar i dibuixar amb un llapis i una llibreta, va començar a estudiar disseny gràfic. Un dels seus profes de la Massana li va obrir els ulls en el camp de la il·lustració (aquells centenars de llibretes tenien un sentit i un perquè!). Metòdica, pràctica, exploradora del color més que de la línia final, i actualment més preocupada per la qüestió narrativa que la formal, la Mariona no veu els nanos com un conjunt unitari i definible. La Montse Ginesta va començar amb el llibre de text i el dibuix humorístic. Va descobrir el món de l’edició, en el qual encara treballa, i qualifica la seva manera d’il·lustrat com a artesanal. Valora que en la actualitat hi hagi dibuixants molt formats, i advoca pels professionals que tenen una intel·ligència gràfica: “visualitzem gràficament el que després vestim amb el text”. Gusti es va formar a l’Argentina, als estudis Hannah Barbera, i ha corregut món abans d’instal·lar-se a Barcelona. És intuïtiu, experimentador i reconeix que treballa per gaudir. Sovint troba quan busca, quan experimenta, i les casualitats fortuïtes són fonamentals. Ha trobat editors que comparteixen la seva filosofia: la de ser una mica poeta i creure fermament que els creadors tenen una funció en la vida: trobar codis d’autoconeixement personal.
- La cuina de la llibreria ens la porten les motivades llibreteres de Pati de Llibres, a Sant Cugat del Vallès. Un espai polivalent que s’adapta a les necessitats i activitats que la llibreria organitza pels seus clients i que té la imatge d’un casalot. Allí, cada dia un personatge de la LIJ n’és protagonista. La Sònia i la Diana són conscients que el jove, a través de les seves recomanacions, comença un itinerari que més tard seguirà sent ja lector independent i selectiu. Al Pati de Llibres tenen un espai dedicat a la pedagogia; ofereixen llibres d’importació i treballen en activitats amb grups reduïts per arribar millor a l’objectiu. No perden el tren de la tecnologia i es publiciten a través d’un bloc i del Facebook. Sí, sí: les llibreteres que sempre hem somiat tenir, existeixen de debò. Felicitats!
La Mariona Trabal porta la biblioteca escolar Marta Mata de l’escola Orlandai de Barcelona. Per a ella, un somni que havia tingut des que era jove: ser l’encarregada dels llibres, no només de llegir-los, sinó també de comprar-los i de fer-los arribar a qui correspon, als lectors. Aquest és l’objectiu principal de la Mariona: orientar-los en la lectura i, sobretot, en la capacitat de trobar allò que busquen. Com bé diu, els llibres de text ja no són l’eina fonamental i exclusiva al segle XXI: l’accés a la informació es diu Internet, i una bibliotecària escolar també té la missió d’ajudar a buscar i trobar dins de la xarxa. I no només als nens i nenes, sinó també als pares (la biblioteca Marta Mata està oberta a ells, físicament i a través d’un bloc 2.0). La Mariona està satisfeta quan els seus “clients” anuncien que a la biblioteca s’hi està molt bé i que hi ha molt bons llibres. Espera que l’administració col·labori i ajudi; que el pressupost sigui digne i que tornin experiències de formació tan necessàries com el Puntedu. La Mariona sap que els llibres són portes obertes, i ella n’és una excel·lent portera i guia.
- Heus aquí un article d’investigació de la historiadora Montserrat Castillo sobre un dels membres fundadors de Cavall Fort, el muralista, pintor i il·lustrador Llucià Navarro (1924-2007), l’obra del qual, però, com conclou l’autora, reclama a crits una antologia que no s’ha fet encara. Castillo ens parla del Navarro il·lustrador, primer a l’etapa de Cavall Fort, i després dels seus dibuixos per a novel·les i altres publicacions independents. Inicia les seves col·laboracions en la revista il·lustrant un conte de Joaquim Carbó (curiosament, la seva darrera feina a Cavall Fort l’any 2005 tornarà a ser un dibuix per a un conte del mateix autor). L’ideari plàstic de Navarro es basa en un dibuix gens infantilitzat, ple de detalls i amb domini de formes planes. Més endavant, en els seus treballs fora de la revista, la seva il·lustració es torna monumental, amb una visió estilitzada de la natura, un gust pel món medieval i amb personatges corporis d’estructura gairebé arquitectònica. La seva intenció fou sempre la de suggerir i potenciar la imaginació del lector. A l’Espluga de Francolí podem admirar la seva obra com a muralista (fins i tot se’n fa una ruta turística). 

No hay comentarios:

Publicar un comentario