miércoles, 21 de abril de 2010

Si un día juntásemos todas las camas del mundo / Félix Albo y Marta Lanzón

Ya se puede conseguir el primer àlbum ilustrado de Fèlix Albo, ilustrado por Marta Lanzón, Si un día juntásemos todas las camas del mundo.

Es también el primigenio de la Editorial Palabras del Candil, que aunque nos vienen iluminando desde hace algunos años con títulos imprescindibles para los amantes de las palabras, nos regala ahora el resultado de meses de trabajo.

Seguro que Fèlix nos muestra en esta obra parte de su arte para contar cuentos. Como dice él en su blog, "pensado para leer en la escuela y en casa, leerlo y disfrutarlo y, si nos apetece, dialogar sobre las distintas camas que hay en este azul que habitamos, y no tan lejos de nuestras casas".

"Así que ahora solo resta hacer eso que de pequeños no nos dejaban, juntar las camas, para estar mas cerquita y para llegar mas lejos con los sueños. Y leer a pata suelta!"(Biblioteca de los Elefantes).

miércoles, 14 de abril de 2010

Presentació de Kembo al MUVIM


KALANDRAKA presenta Kembo en el MUVIM de Valencia,
mañana a las 19:30 horas con la asistencia de sus autores, Carlos Pérez y Miguel Calatayud, y la participación del escritor y periodista Adolf Beltrá.

martes, 13 de abril de 2010

Món llibre - 17 i 18 d'abril a BCN


Els dies 17 i 18 d’abril se celebra Món Llibre, un festival de literatura, adreçat a nens i nenes de fins a 12 anys que va néixer el 2005, en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura i que, pel seu format i plantejament, és únic a Europa.

Des d’un inici, Món Llibre es va plantejar com un festival del llibre per a infants i joves que fugia del plantejament més comercial d’altres fires existents, tant nacionals com internacionals.

En aquesta edició s’hi sumen més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil de la ciutat, però també les biblioteques barcelonines a través del seu Consorci, els espais del CCCB i el MACBA, que obren les seves portes per a l’ocasió, com també les dues llibreries (Laie i La Central) d’aquests dos centres culturals.

A poc a poc Món Llibre ha anat esdevenint una gran festa necessària i esperada, de format singular, que sol reunir en un cap de setmana més de 12.000 persones.

Món Llibre aposta, també, per potenciar i innovar en les activitats dirigides als infants sempre vinculades d’una manera o una altra amb el llibre o la literatura. Són molts els artistes de diferents disciplines, molts d’ells exponents de la creació més contemporània, que durant el Festival presenten projectes, espectacles, xerrades o accions que proposen una nova manera de “llegir” el món.

miércoles, 7 de abril de 2010

41a Fira del Llibre de València, del 20 d'abril al 2 de maig als Jardins de Vivers

Cartell Fira de València 2010
Il·lustradora: Raquel Catalina

Un any més, el Gremi de Llibrers de València posa en marxa la Fira del Llibre als Jardins de Vivers: del 20 d’abril al 2 de maig llibreries, institucions i mitjans de comunicació exposen als seus stands les últimes novetats editorials. Durant els tretze dies que la Fira està oberta al públic, en un horari d’11 a 14 h. i de 17 a 21 h., els escriptors signen exemplars dels seus llibres i s’organitzen presentacions, lectures poètiques, exposicions, conferències i taules rodones sobre temes diversos relacionats amb la literatura. La Fira ofereix nombroses activitats específiques per a xiquets i joves, com contacontes, tallers i teatre, a més d’una Biblioteca infantil amb més de 350 títols a disposició dels lectors més joves.

En aquesta 41 edició, la Fira del Llibre de València continua sent una cita imprescindible per a qualsevol persona interessada en la lectura, els llibres i en la cultura en general.

Un año más, el Gremi de Llibrers de València pone en marcha la Fira del Llibre en los Jardines de Viveros: del 20 de abril al 2 de mayo librerías, instituciones y medios de comunicación exponen en sus stands las últimas novedades editoriales. Durante los trece días que la Fira permanece abierta al público, con un horario de 11 a 14 h. y de 17 a 21 h., los escritores firman ejemplares de sus libros y se organizan presentaciones, lecturas poéticas, exposiciones, conferencias y mesas redondas sobre temas diversos relacionados con la literatura. La Fira cuenta con actividades específicas para niños y jóvenes, como cuentacuentos, talleres y teatro, además de una Biblioteca infantil con más de 350 títulos a disposición de los lectores más jóvenes.

En su 41 edición, la Fira del Llibre sigue siendo una cita imprescindible para cualquier persona interesada en la lectura, los libros y en la cultura en general.

Familia C, III Premio Compostela de Àlbum Ilustrado

La Familia C, con texto de Pep Bruno e ilustraciones de Mariona Cabassa, es la obra ganadora del III Premio Internacional Compostela de Álbum Ilustrado.
La Familia C cuenta la historia de una familia que adora el circo “y eso da color a su vida”, explicó el autor, Pep Bruno. Las ilustraciones, realizadas con técnica mixta, destacan por su colorido y su fuerza expresiva. En conjunto, es un álbum que el jurado definió como “imaginativo, original y moderno”.

La Familia C se suma a Cerca, de la argentina Natalia Colombo, y Un gran sueño, del mexicano Felipe Ugalde, que ganaron la primera y la segunda edición del Premio Internacional Compostela, respectivamente. Al igual que sus predecesoras, KALANDRAKA presentará esta obra en las principales ferias internacionales del libro, como Bolonia (Italia), Frankfurt (Alemania) y Guadalajara (México).

martes, 6 de abril de 2010

Una caputxeta diferent...

Le Petit Chaperon Rouge / Warja Lavater; une imaginerie d'après un conte de Perrault






Paris : Maeght, 1965

Ací us deixe una versió molt diferent de la Caputxeta vermella.

Aquí os dejo una versión muy diferente de la Caperucita Roja.

Un desplegable original que espere que us agrade.

viernes, 2 de abril de 2010

2 d'abril, dia internacional del llibre infantil


UN LLIBRE T’ESPERA; CERCA’L!
Hi havia en aquell temps
un vaixell petit i fràgil
que no sabia,
que no podia
navegar.
I amb una, dues, tres,
quatre, cinc i sis setmanes
per fi en va aprendre,
per fi sabia
navegar.

S’aprèn a jugar abans que a llegir. I a cantar. Els nens de la meva terra entonàvem aquesta cançó quan encara no sabia llegir cap de nosaltres. Ens aplegàvem en rotllana al carrer i,disputant-nos les veus amb els grills de l’estiu, cantàvem una vegada i una altra la impotènciadel petit vaixell que no sabia navegar.
De vegades fabricàvem vaixells de paper i els posàvem als tolls, i els vaixells s’enfonsaven sense aconseguir arribar a cap costa.
Jo també era un vaixell petit ancorat als carrers del meu barri. Passava les tardes en un terrat mirant amagar-se el sol per ponent, i suposava al lluny —no sabia encara si al lluny de l’espai o al lluny del cor— un món meravellós que s’estenia més enllà d’on m’arribava la vista.
Darrere unes capses, en un armari de casa meva, també hi havia un llibre petit que no podia navegar perquè no el llegia ningú. Quantes vegades vaig passar vora seu sense adonar-me que existia. El vaixell de paper, encallat al fang; el llibre solitari, ocult al prestatge rere les capses de cartó.
Un dia, la meva mà, cercant alguna cosa, va tocar el llom del llibre. Si jo fos llibre, ho contaria així: “Un dia la mà d’un nen em va fregar la coberta i jo vaig sentir que desplegava les veles i començava a navegar.”
¡Quina sorpresa quan per fi vaig tenir davant els ulls aquell objecte! Era un petit llibre de pastes vermelles i filigranes daurades. El vaig obrir expectant com aquell qui troba un cofre i anhela saber-ne el contingut. I n’hi havia per a això i per a molt més. Tan bon punt vaig començar a llegir, vaig comprendre que l’aventura estava servida: la valentia del protagonista, els personatges bondadosos, els malvats, les il·lustracions amb frases a peu de pàgina que mirava una vegada i una altra, el perill, les sorpreses…, tot em va transportar a un món apassionant i desconegut.
D’aquesta manera vaig descobrir que més enllà de casa meva hi havia un riu, i que riu avall havia un mar i que al mar, esperant salpar, hi havia un vaixell. El primer al qual vaig pujar es deia La Hispaniola, però tant li hauria fet que es digués Nautilus, Rocinante, la nau de Sindbad, la barcassa de Huckleberry…; tots ells, per més que passi el temps, estaran sempre esperant que els ulls d’un nen despleguin les seves veles i els facin llevar àncores.
Així que… no esperis més, allarga la mà, agafa un llibre, obre’l, llegeix: descobriràs, igual que en la cançó de la meva infància, que no hi ha vaixell, per petit que sigui, que en poc temps no aprengui a navegar.
Eliacer Cansino
Traducció Ricard Bonmatí

UN LIBRO TE ESPERA; ¡BÚSCALO!
Había una vez
un barquito chiquitito,
que no sabía,
que no podía
navegar.
Pasaron un, dos, tres,
cuatro, cinco, seis semanas,
y aquel barquito,
y aquel barquito
navegó.

Se aprende a jugar antes que a leer. Y a cantar. Los niños de mi tierra entonábamos esta canción cuando aún ninguno sabíamos leer. Nos juntábamos en corro en la calle y, disputándonos las voces con los grillos del verano, cantábamos una y otra vez la impotencia del barquito que no sabía navegar.
A veces fabricábamos barquitos de papel y los poníamos en los charcos y los barquitos se hundían sin conseguir alcanzar ninguna costa.
Yo también era un barco pequeño fondeado en las calles de mi barrio. Pasaba las tardes en una azotea mirando ocultarse el sol por el poniente, y barruntaba a lo lejos —no sabía aún si a lo lejos del espacio o a lo lejos del corazón— un mundo maravilloso que se extendía más allá de donde alcanzaba mi vista.
Detrás de unas cajas, en un armario de mi casa, también había un libro chiquito que no podía navegar porque nadie lo leía. Cuántas veces pasé por su vera sin darme cuenta de su existencia. El barco de papel, atascado en el barro; el libro solitario, oculto en el estante tras las cajas de cartón.
Un día, mi mano, buscando algo, tocó el lomo del libro. Si yo fuese libro lo contaría así: “Un día la mano de un niño rozó mi cubierta y yo sentí que desplegaba mis velas y comenzaba a navegar.”
¡Qué sorpresa cuando por fin mis ojos tuvieron enfrente aquel objeto! Era un pequeño libro de pastas rojas y filigranas doradas. Lo abrí expectante como quien encuentra un cofre y ansía saber su contenido. Y no fue para menos. Nada más empezar a leer comprendí que la aventura estaba servida: la valentía del protagonista, los personajes bondadosos, los malvados, las ilustraciones con frases a pie de página que miraba una y otra vez, el peligro, las sorpresas…, todo, me transportó a un mundo apasionante y desconocido.
De esa manera descubrí que más allá de mi casa había un río, y que tras el río había un mar y que en el mar, esperando zarpar, había un barco. El primero al que subí se llamaba La Hispaniola, pero lo mismo hubiese dado que se llamase Nautilus, Rocinante, la nave de Simbad, la barcaza de Huckleberry…; todos ellos, por más que pase el tiempo, estarán siempre a la espera de que los ojos de un niño desplieguen sus velas y lo hagan zarpar.
Así que… no esperes más, alarga tu mano, toma un libro, ábrelo, lee: descubrirás, igual que en la canción de mi infancia, que no hay barco, por pequeño que sea, que en poco tiempo no aprenda a navegar.
Eliacer Cansino